Es podran fer visites a residències segures encara que el risc de rebrot al municipi sigui alt
Salut vol trobar l'equilibri entre protegir les persones en una situació vulnerable i els efectes de no veure la família
Un personal sanitari extraient mostres de PCR en una usuària d'una residència gironina | ACN
per Redacció
El Departament de Salut ha presentat un nou
protocol per a les residències en què un dels canvis principals és
facilitar les visites a les residències encara que el municipi tingui un
alt risc de rebrot. En aquests territoris, es podran visitar els
familiars si la residència no té cap cas de covid-19
(catalogades com a verdes) o ens els espais lliures del virus d'aquells
centres que sí que en tenen però estan sectoritzats (taronges).
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha assenyalat que
la mesura busca "balancejar" la necessitat de protegir les persones
vulnerables amb "el que suposa no poder veure la família" i els "efectes
secundaris" d'un confinament. Està previst que el nou pla es posi en
marxa abans de dilluns. Això sí, en aquells territoris amb un increment
del risc de rebrot, en les visites, la residència haurà de complir requeriments tècnics com facilitar equips de protecció individual (EPI) als familiars.
Per la seva part, els visitants hauran de fer una 'check list' -no
tenir febre, tos, haver estat en contacte amb un malalt diagnosticat o
amb símptomes- i amb la menció explícita que accepten el risc que suposa
la visita per al familiar.
A la
pràctica, aquest canvi significarà que les visites estaran permeses a la
majoria de les residències de Catalunya, mentre que actualment hi ha
territoris que, per l'elevat nombre de contagis, tenen una resolució que
les restringeix. Del miler de residències a Catalunya, en 71 hi
ha actualment una persones positiva de coronavirus -en el cas de les
residències ja es considera un brot-. D'aquestes, 17 tenen 7 o
més casos. Si les residències poden separar els espais per a les
persones que tenen el coronavirus i les que no, es cataloguen com a
taronges.
Ras i curt Jordi Badia i Pujol OPINIÓ > RAS I CURT Català per a confinats (4): accent obert o tancat? Breu explicació i exercicis per a aprendre quan cal escriure els accents oberts i tancats · Fabra va deixar tres normes simples i clares sobre l'accent de la 'e' i de la 'o' Per: Jordi Badia i Pujol 08.05.2020 21:50 VILAWEB Si a l’article de fa quinze dies vam mirar de simplificar les normes d’accentuació , avui veurem quan hem de fer servir els accents obert i tancat . De primer, aclarim que aquesta dificultat no la tenen pas totes les vocals: n’hi ha tres que duen sempre la mateixa classe d’accent : Report diari sobre el coronavirus Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'...
CULTURA LLENGUA Carme Junyent: ‘El bilingüisme mata el català i el multilingüisme el salva’ Entrevista a la lingüista, sobre el seu darrer llibre, 'El futur del català depèn de tu' (la Campana) Carme Junyent, ahir al pati de la Universitat de Barcelona (fotografia: Adiva Koenigsberg). Per: Andreu Barnils i Adiva Koenigsberg (fotografies) 02.09.2020 21:50 VILAWEB El periodisme que l'actualitat necessita Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb. Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb . Carme Junyent (1955), lingüista i fundadora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) acaba de publicar el llibr...
El Nacional Història La història fosca dels Borbons (i IV) Marc Pons Barcelona. Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30 Actualitzat Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts Sant Sebastià, 30 de setembre de 1868. Isabel II, filla de Ferran VII i Maria Cristina, i setena Borbó al tron de Madrid, emprenia el camí de l’exili cap a França. Havia triomfat la Revolució Gloriosa , i la cita del general Prim, líder del moviment, “ Els Borbons són l’impediment més gran a la democratització i a la modernització d’Espanya” , adquiria naturalesa de llei. Isabel II (1830-1904) no seria el primer o la primera Borbó a abandonar el tron de Madrid per la porta del darrera. L’havia precedida el seu pare Ferran VII (que, el 1808, havia fugit a Baiona a vendre-li la corona a Napoleó). Ni seria la darrera. La seguiria el seu net Alfons XIII (que el 1931 escaparia a Marsel...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada