325 periodistes bascs exigeixen consellers que parlin basc per garantir el dret d’informar en la llengua pròpia

El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Un grup de 325 periodistes bascs han fet públic avui un manifest en què demanen al govern del país que els
consellers del pròxim executiu sàpiguen parlar en basc per a garantir
que els periodistes puguin treballar i informar en la seva llengua.
Recorden que els representants polítics tenen l’obligació de
comunicar-se i respondre preguntes en èuscar, i afegeixen que, amb
aquesta reclamació, volen ‘corregir un dèficit d’igualtat’: ‘Els
periodistes que treballem en basc ho fem en una situació de desigualtat
que ja fa anys que dura’, lamenten.
‘No n’hi ha prou amb expressions llegides en basc o forçar que els portaveus en basc siguin els representants amb menys responsabilitats’, ha dit el director de Berria, Martxelo Otamendi, que ha remarcat que normalitzar del tot la llengua basca és un deure de tots els ciutadans, però especialment de les institucions i els qui hi tenen càrrecs. Així mateix, han reivindicat la importància de poder comunicar en la llengua pròpia perquè la informació sigui rigorosa i acurada i el pes que tenen els mitjans de comunicació en la normalització de la llengua. ‘És obligació del periodista fer-se preguntes, mentre que la responsabilitat dels responsables polítics és respondre-hi. També en basc’, reblen.
Troben que, trenta-vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica de normalització de l’ús del basc, el president ha de formar un executiu que el parli: ‘Al periodisme professional basc se li deu un govern que parli basc. Als ciutadans se’ls deu un govern que parli basc.’
Matxelo Otamendi i la locutora d’Euskadi Irratia Maite Artola s’han encarregat de llegir el text conjuntament. S’han adherit al manifest nombrosos mitjans, com Argia, Jakin, Gara, Hamaika Telebista, Naiz, Gaztezulo, Elhuyar, Euskal Telebista, Euskadi Irratia, Eitb.eus, El Diario Vasco, Radio Euskadi, Naiz Irratia, Pikara Magazine i Eldiario.es.
‘No n’hi ha prou amb expressions llegides en basc o forçar que els portaveus en basc siguin els representants amb menys responsabilitats’, ha dit el director de Berria, Martxelo Otamendi, que ha remarcat que normalitzar del tot la llengua basca és un deure de tots els ciutadans, però especialment de les institucions i els qui hi tenen càrrecs. Així mateix, han reivindicat la importància de poder comunicar en la llengua pròpia perquè la informació sigui rigorosa i acurada i el pes que tenen els mitjans de comunicació en la normalització de la llengua. ‘És obligació del periodista fer-se preguntes, mentre que la responsabilitat dels responsables polítics és respondre-hi. També en basc’, reblen.
Troben que, trenta-vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica de normalització de l’ús del basc, el president ha de formar un executiu que el parli: ‘Al periodisme professional basc se li deu un govern que parli basc. Als ciutadans se’ls deu un govern que parli basc.’
Matxelo Otamendi i la locutora d’Euskadi Irratia Maite Artola s’han encarregat de llegir el text conjuntament. S’han adherit al manifest nombrosos mitjans, com Argia, Jakin, Gara, Hamaika Telebista, Naiz, Gaztezulo, Elhuyar, Euskal Telebista, Euskadi Irratia, Eitb.eus, El Diario Vasco, Radio Euskadi, Naiz Irratia, Pikara Magazine i Eldiario.es.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada