S’ha mort Anna Rosselló, activista antifranquista i símbol de les protestes contra la sentència
21.04.2020 19:20
Aquesta passada nit s’ha mort a l’edat de 96 anys Anna Rosselló, activista antifranquista i represaliada durant la dictadura, segons que ha informat el fotoperiodista Jordi Borràs.
Els últims anys era habitual veure-la en manifestacions
independentistes. Una de les últimes, a l’avinguda Diagonal de Barcelona
durant la visita de Felipe VI, on lluïa una estelada i un cartell
antimonàrquic.
Anna Rosselló, el segle de resistència que el menyspreu d’El Mundo no pot esborrar
Rosselló,
nascuda a Flix (1923), va conviure amb un entorn molt polititzat des
del bressol. Els seus germans van lluitar amb l’exèrcit republicà i tots
dos van ser condemnats per consells de guerra franquistes. Un va passar
set anys a la presó i l’altre es va exiliar a Catalunya Nord.
Amb el seu marit Josep Travesset es van exiliar al Brasil i posteriorment van iniciar un periple per l’Amèrica del Sud i Central amb l’objectiu de conèixer les nacions ameríndies subjugades pel colonialisme espanyol. La família va recórrer més de 15.000 quilòmetres a cavall –amb un carruatge llit construït per ells mateixos– i a peu, com explicava aquest perfil de la seva figura.
El 1965, els Travesset i Rosselló van tornar a Barcelona. A les acaballes del règim, van intensificar l’activitat antifranquista, a la qual també es va afegir la seva filla, la Carme. Aquesta s’involucrà amb el PSAN provisional i va ser empresonada diverses vegades. El 1975, va ser torturada durant cinc dies a la comissaria de la Via Laietana.
Amb el seu marit Josep Travesset es van exiliar al Brasil i posteriorment van iniciar un periple per l’Amèrica del Sud i Central amb l’objectiu de conèixer les nacions ameríndies subjugades pel colonialisme espanyol. La família va recórrer més de 15.000 quilòmetres a cavall –amb un carruatge llit construït per ells mateixos– i a peu, com explicava aquest perfil de la seva figura.
El 1965, els Travesset i Rosselló van tornar a Barcelona. A les acaballes del règim, van intensificar l’activitat antifranquista, a la qual també es va afegir la seva filla, la Carme. Aquesta s’involucrà amb el PSAN provisional i va ser empresonada diverses vegades. El 1975, va ser torturada durant cinc dies a la comissaria de la Via Laietana.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada