Català per a confinats (3): accentuar no costa pas gens, per Jordi Badia i Pujol
Ras i curt
Jordi Badia i Pujol
24.04.2020 21:50
L’accentuació és, segurament, la
part de l’ortografia que ens fa fer més faltes. I, ben mirat, no és pas
tan difícil. De fet, no ho és gens, perquè hem de saber una cosa i prou:
quan s’accentuen els mots aguts.
Tanmateix, abans hem de repassar dos aspectes: què vol dir síl·laba tònica i què és un diftong decreixent. Som-hi?
La síl·laba tònica
La síl·laba tònica és la que pronunciem més intensament (‘més fort’, si ho voleu dir així). En general, cada paraula en té una i prou: FÀ-bri-ca, fa-BRI-ca, fa-bri-CÀ. Si us costa de copsar on és la tònica d’un mot, podeu practicar exagerant-ho, és a dir, pronunciant-lo a poc a poc i remarcant la síl·laba que dieu més intensament. Amb una mica de pràctica, ho veureu clar de seguida.Per poder formular les regles d’accentuació, hem de classificar els mots segons on recaigui la síl·laba tònica:
- aguts: en l’última (fa-bri-CÀ).
- plans: en la penúltima (fa-BRI-ca).
- esdrúixols: en l’antepenúltima (FÀ-bri-ca).
Els diftongs decreixents
Per a saber separar bé les síl·labes d’un mot, cal tenir present un fet: de vegades s’ajunten dues vocals en una sola síl·laba, és a dir, les pronunciem en un sol cop de veu. Quan passa això diem que hi ha un diftong. N’hi ha gairebé sempre quan la segona vocal és una I o bé una U (ai-re, ei-na, noi, trui-ta, cau-re, treu-re, ciu-tat, mou-re). Són els diftongs decreixents. En canvi, quan la segona vocal és una A, una E o una O, generalment no hi ha diftong (su-or, mi-o-lar, ci-èn-ci-a); tan sols hi ha diftong creixent en casos molt concrets (qua-tre, llen-gües, to-ia, ca-uen…).Les tres normes d’accentuació
La primera norma és la més important. Podem dir que és l’única que ens demanarà un mínim esforç de memòria:
Els mots aguts s’accentuen si acaben en vocal, vocal+S, EN i IN, excepte si la darrera síl·laba té un diftong decreixent.
La segona és el revers de la primera:
Els mots plans s’accentuen quan no s’accentuen els aguts.
I la tercera és la més fàcil:
Els mots esdrúixols s’accentuen sempre.
Exemples
Aguts: porró (mot acabat en vocal), vernís (vocal+S), encén (-EN), Dublín (-IN).Plans: estómac (qualsevol consonant, llevat de N i S), exàmens (consonant+S), diàfan (-AN, -ON, -UN), tornàveu (diftong decreixent).
Esdrúixols: música, indústria (observeu que no hi ha diftong: in-dús-tri-a), estàtues (igualment: es-tà-tu-es).
I ara, a practicar
—La cançó de l’accentuació (de Gemma Segura): vídeo cantat que repassa totes les normes.—Enxaneta: exercicis (podeu fer-ne desenes, clicant els números de la barra lateral).
—Mestre a casa (Generalitat Valenciana): teoria i exercicis (en pdf).
—Les normes d’accentuació en català (de Marc Cabrera): vídeo amb una exposició teòrica.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada