L’ús del català als jutjats cau en picat i ja és només el 7,7% de totes les sentències
El departament de Justícia avisa que el problema es cronifica
L’ús del català en les sentències judicials el 2018 va ser d’un 7,7%, menor que el 8,2% de l’any anterior. Així n’ha informat
el Departament de Justícia, que alerta que l’ús del català a
l’administració judicial cau en picat i avisa que el problema es
consolida. Per demarcacions, Girona és on més s’utilitza el català als
jutjats, un 14,4% del total de les sentències de l’any passat. Aquesta
xifra és 3 punts per sobre de Lleida (11%) i 12,5 punts per sobre de les
Terres de l’Ebre (1,9%), la demarcació on se’n va redactar menys en
català de tot Catalunya. Font: Departament de Justícia
La Generalitat alerta, a més, que els treballadors de l’administració
tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a
la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’estatut
indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar ‘un
nivell de coneixement adequat i suficient’ de les llengües oficials
–també del català– per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir
el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que
jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats
de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.
El Consell d’Europa, ha advertit reiteradament en els seus últims
cinc informes que el govern espanyol incompleix la Carta Europea de les
llengües regionals o minoritàries, que compromet els estats signants
–entre els quals hi ha Espanya- a garantir l’ús d’aquestes llengües en
la justícia, l’Administració pública o els mitjans de comunicació. En
relació amb això, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha instat
l’estat espanyol a fer canvis legals per augmentar el percentatge de
personal judicial competent en aquestes llengües.
Eines per potenciar l’ús del català
Per a combatre la situació, el Departament ofereix serveis per al
foment i la formació en llengua catalana, com ara la traducció, la
correcció, l’assessorament lingüístic i el manteniment de la legislació
estatal en català. A més, facilita eines als jutjats com ara cercadors
terminològics en línia i formularis, entre d’altres. Actualment, hi ha
publicades 199 lleis en català que es poden consultar en línia.
Ras i curt Jordi Badia i Pujol OPINIÓ > RAS I CURT Català per a confinats (4): accent obert o tancat? Breu explicació i exercicis per a aprendre quan cal escriure els accents oberts i tancats · Fabra va deixar tres normes simples i clares sobre l'accent de la 'e' i de la 'o' Per: Jordi Badia i Pujol 08.05.2020 21:50 VILAWEB Si a l’article de fa quinze dies vam mirar de simplificar les normes d’accentuació , avui veurem quan hem de fer servir els accents obert i tancat . De primer, aclarim que aquesta dificultat no la tenen pas totes les vocals: n’hi ha tres que duen sempre la mateixa classe d’accent : Report diari sobre el coronavirus Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'...
CULTURA LLENGUA Carme Junyent: ‘El bilingüisme mata el català i el multilingüisme el salva’ Entrevista a la lingüista, sobre el seu darrer llibre, 'El futur del català depèn de tu' (la Campana) Carme Junyent, ahir al pati de la Universitat de Barcelona (fotografia: Adiva Koenigsberg). Per: Andreu Barnils i Adiva Koenigsberg (fotografies) 02.09.2020 21:50 VILAWEB El periodisme que l'actualitat necessita Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb. Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb . Carme Junyent (1955), lingüista i fundadora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) acaba de publicar el llibr...
El Nacional Història La història fosca dels Borbons (i IV) Marc Pons Barcelona. Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30 Actualitzat Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts Sant Sebastià, 30 de setembre de 1868. Isabel II, filla de Ferran VII i Maria Cristina, i setena Borbó al tron de Madrid, emprenia el camí de l’exili cap a França. Havia triomfat la Revolució Gloriosa , i la cita del general Prim, líder del moviment, “ Els Borbons són l’impediment més gran a la democratització i a la modernització d’Espanya” , adquiria naturalesa de llei. Isabel II (1830-1904) no seria el primer o la primera Borbó a abandonar el tron de Madrid per la porta del darrera. L’havia precedida el seu pare Ferran VII (que, el 1808, havia fugit a Baiona a vendre-li la corona a Napoleó). Ni seria la darrera. La seguiria el seu net Alfons XIII (que el 1931 escaparia a Marsel...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada